Giovanni Casalini

CASALINI clicca per foto

GIOVANNI CASALINI (1878-1969) – poeta dialettale parmigiano

Nasce nel 1878. Singolare figura di artista, poeta, dongiovanni, ottimo parlatore, intrattenitore brillante, appassionato cultore del dialetto parmigiano che tiene in vita per oltre mezzo secolo, uniformandolo ai gusti moderni. Laureatosi brillantemente in Legge, aveva rinunciato alla professione per svolgere un importante incarico presso gli Ospedali Riuniti di Parma, ove rimase per oltre un cinquantennio. Fu amico di Gabriele D’Annunzio e assiduo frequentatore del Vittoriale e dello scultore parmense Renato Brozzi.

(poesia di Casalini tratta dal “Dialetto vivo” di Jacopo Bocchialini, stampato il 22 gennio 1944 da “Edizioni il Verdone il Torino” e della quale, uno stralcio, è stato utilizzato per la rubrica dei quiz in collaborazione con GAZZAFUN (Gazzetta di Parma)

Al gozen

Guardèl chi col bel bestion

ch’l’è l’orgöi äd la rezdòra,

gras pacific cme ‘n fraton,

con du ocett ch’a pär ch’al fòra,

 

con col grugn fat a trobetta

con cla grenta poca netta…

se ‘ n’è gnanca tant gentil

lu l’è un re: re dal cortil

 

Tutt al magna: erba e melgon

e col ch’vansa  d’in cuzen’na,

par lu ‘l romol l’è un bombom

e la zotta l’è strafen’na

 

int-al-stabi cme un romitta

lu ‘l trapassa tutt la vitta

ch’l’è virtuosa – e tutt i san –

pu che cola ‘d sert cristian.

Lu ‘l ne rompa il scatli a nson,

al grugnissa e ‘l s’in sta chiet;

lì’è un filosof numer von,

un carater da rispet,

 

e chi ‘l ciama o gh’diz “gozen”

al fa mäl, mo mäl bombén,

ch’l’è pu nett lu che serton,

pien ‘d superbia e sporcacion.

 

Lu l’è un ver salvadinär

e, da viv, al s’fa vrer ben:

con tutt cost quand al massén

al la ven a trucidär

 

l’è na festa: da un rampon

ecco, vert,  penda ‘l bestion

e d’sé stess, mort, al da tutt:

culatel, salam, parsutt.

 

Perché donca, se sta bestia

L’è virtù, bontè, modestia,

l’insultèmia dzend gozen

a un balos, a un birichen?

 

Chi è gozen, donca, al birbant

o ste pover inocent?

Al problema l’è elegant:

chi ‘l risolva l’è un talent.

 

Ataca al camén

Cuànd  in  campagna  la  malinconia dl’avtὀn   un  ciél  pién d’acqua  la prepära,
prés   al  camén   mi  am    séd  in compagnia  d’avanti a un fas  cal  bruza a  vampa ciära
e  intant  cas  pärla  as ciurla  di bicér  ad  vén spumant  clé  profumè cme i fior ,
che a poc  a poc  l’illumina i pensér   e il memoriji ….. chi   dormon  in- t’-al  cὀr.

A   ghé  chi    conta  séri    un’aventura   d’amὀr   …..clà   ghe    sucesa  da soldè
e chi  invece  a   diz  ‘na  storia  agh  fa paura   ,clà    fa drìsèr   i pél  infìn’na   ai plè
e  cuèlchidὀn capas  ad  recitär ….al conta su na  cuälca  poezia …
o    bùffa  da  fär   tutti   sgargnaplär ,     o  bela da   incantär la compagnia.
Acsì  anca mi    près  a   col  bél   camén   a dl’ostaria  ,  tutta vampa  e fogh  ardent,
a  récit  i    me   värs   pù  birichén      e    coj     pjén  d’amὀr      e  ad   sentiment.

Värs  in do  a  discor  d’là  mé  citè ,     sempor  pù  bela  e viva
e  a  dl’angiol  dor, che  insìmma  al gràn  torriὀn  dal dom   in pe                                                                                                 è al popol al popol al sorveglia cme un pastὀr,  e indòva  a  tir  in bal     oslén  e gatt
indòva  a digh di   fat  da spavintӓr tutti , in t’al mé    djàlèt    stùpend e mat
al me  djàlèt pramzàn  cal mé acsì  cèr
e adés  i  värs  a  jà  cuzìs tut cuànt insäm’ma  e a   jà   spedis  al so  destén
e  guärd   se  al     sign  d’là  me  fortὀn’na  intant …. al sälta su dal fiami dal camén

Giovanni Casalini